Страница 51 из 62
- Vostè va massa de pressa. Vostè arriba a la conclusió molt abans del que jo em permetré.
- Hi veu alguna altra alternativa?
- Certament, hi és. Suposem, per exemple, que vostè ha comès un crim i desitja que recaiguin les sospites sobre una altra persona. Bé, en el tren viatja certa persona relacionada íntimament amb la família Armstrong, una dona. Suposem, aleshores, que vostè deixa caure en el lloc del crim un mocador pertanyent a aquella dona… Aquesta serà interrogada i es descobrirà la seva relació amb la família Armstrong… et voilà.El motiu i la peça de convicció.
- Però en tal cas -va objectar el doctor-, la persona indicada és i
- Ah, sí? Realment? És això el que vostè creu? Això és l’opinió general d’un policia vulgar. Però jo conec la natura humana, amic meu, i puc dir-li que la persona més i
- ¿Quina relació creu, vostè, que pot lligar-la amb la família Armstrong? Segons diu ella, no ha estat mai a Amèrica.
- Exactament, i parla un anglès molt deficient i, a més, té un aspecte estranger molt exagerat. Però no serà difícil d’esbrinar qui és. He citat no fa gaire el nom de la mare de mistressArmstrong. Era Linda Arden, una gran actriu, especialment interpretant papers del teatre shakespearià. Recordi As you like it(el bosc d’Arden i Rosa-lind). Va ser en aquesta peça de teatre que ella va inspirar-se per al seu nom de guerra. Linda Arden, el nom amb el qual es va fer famosa arreu del món, no era el seu veritable nom. Em sembla que es deia Goldenberg…, segurament tenia sang de l’Europa central en les seves venes, potser d’origen jueu. Tota classe de nacionalitats van a parar a Amèrica. Els suggereixo, senyors, que aquella germaneta de mistressArmstrong, poc més d’una nena a l’època que va succeir la tragèdia, era Helena Goldenberg, la filla petita de Linda Arden, i que va casar-se amb el comte Andrenyi quan va estar com attachéa Washington.
- Però la princesa Dragomiroff va dir que s’havia casat amb un anglès…
- El nom del qual no pot recordar! I jo els pregunto, amics meus: és això realment probable? La princesa Dragomiroff estimava Linda Arden tal com una gran dama estima els grans artistes. Era padrina d’una de les seves filles. ¿Oblidaria tan ràpidament el nom de casada de l’altra fila? No és probable. No. Jo crec poder afirmar que la princesa Dragomiroff va mentir. Ella havia vist Helena en el tren. I va comprendre immediatament, quan va assabentar-se de qui era realment Ratchett, que les sospites recaurien sobre Helena. Per això, quan li vam prendre declaració, preguntant-li respecte a la germana de mistressArmstrong, va mentir ràpidament…, està desmemoriada, no pot recordar, però li sembla que «Helena va casar-se amb un anglès»…, suggerència que s’allunya tot al més possible de la veritat.
Un dels empleats del vagó restaurant va entrar per la porta del capdavall del vagó i es va apropar a ells. S’adreçà a monsieurBouc.
- Es podrà servir aquí el dinar, senyor? Fa estona que està a punt.
MonsieurBouc va mirar Poirot, i aquest va assentir amb el cap.
- Sí, poden servir el dinar aquí.
L’empleat va desaparèixer per la porta del fons. La seva campana va començar de sentir-se pel corredor:
- Premier service. Le diner est servi. Premier service…
Capítol IV
La taca de greix en un passaport hongarès
Poirot va compartir la taula amb monsieurBouc i el doctor.
Els viatgers reunits en el vagó restaurant estaven molt pansits. Parlaven molt poc. Fins i tot la loquaç mistressHubbard estava anormalment callada. Quan s’assegué, va dir:
- No sé pas si em veuré amb cor de menjar res…
Però després va acabar-se tot el que li oferiren, animada per la dama sueca, que semblava considerar-la com si estigués sota la seva tutela.
Abans de començar a servir, Poirot va agafar el maître per una màniga i li digué algunes paraules en veu baixa. Constantine va comprendre molt aviat quines havien estat les paraules que digué Poirot al cambrer, ja que va observar que el comte i la comtessa Andrenyi sempre eren servits els últims i que al final de l’àpat van tardar a presentar-los la nota. Va resultar, doncs, que el comte i la comtessa van ésser els darrers a sortir del vagó restaurant.
Quan, finalment, van aixecar-se i es dirigiren cap a la porta, Poirot va aixecar-se també i els va seguir.
- Pardon, madame-digué-, li ha caigut el mocador.
I ensenyava a la dama el quadrat de finíssima batista, amb el monograma.
Ella va agafar-lo, el mirà i li va retornar.
- S’equivoca, monsieur.No és el meu mocador.
- No és el seu mocador? N’està segura?
- Completament segura, monsieur.
- Tanmateix, madame,porta la seva inicial, una «H».
El comte va fer un moviment brusc. Poirot va fer veure que no ho veia. Els seus ulls estaven fixos en la cara de la comtessa.
Amb gran fermesa i tot mirant-lo, ella va contestar:
- No l’entenc, monsieur.Les meves inicials són «E. A.».
- Em sembla que no. El seu nom és Helena, amb H», no Elena sense «H»: Helena Goldenberg, la filla petita de Linda Arden. Helena Goldenberg, la germana de mistressArmstrong.
Durant uns minuts va haver-hi un silenci de mort. Tant el comte com la comtessa estaven pal·lidíssims. Poirot els digué en un to més suau:
- És inútil de negar-ho. Aquesta és la veritat, ¿no és cert?
El comte va saltar furiosament.
- Pregunto, monsieur,quin dret té, vostè…
Ella va interrompre’l, tapant-li la boca amb la seva maneta.
- No, Rudolph. Deixa’m parlar. És inútil de negar el que diu aquest senyor. Asseiem-nos, estarem millor, i parlem de l’assumpte.
La seva veu havia canviat. Tenia encara la riquesa de to meridional, però s’havia fet, de sobte, més tallant i més incisiva. Per primera vegada, la seva veu era decididament americana.