Страница 62 из 62
La seva veu, plena d’emoció, va ressonar a través del vagó restaurant: aquella veu profunda, commovedora, que feia esgarrifar els cors i havia fet vibrar tants d’auditoris de Nova York, va extingir-se en un sanglot.
Poirot va mirar el seu amic.
- Vós sou un dels directors de la Companyia, monsieurBouc -digué-. Què hi dieu?
MonsieurBouc va aclarir-se la gola.
- La meva opinió, monsieurPoirot -respongué-, és que la primera hipòtesi que ens heu exposat és la veritable. Suggereixo que sigui aquesta la solució que cal oferir a la policia iugoslava quan es presenti. ¿Hi està d’acord, doctor?
- Completament d’acord -digué el doctor Constantine-. Mirant-ho bé, em penso que la meva certificació mèdica era una mica massa fantasiosa. Caldrà que l’estudiï millor.
- Aleshores -afegí Poirot-, com que ja he exposat a tots vostès la meva solució, tinc l’honor de retirar-me del cas.
This file was created
with BookDesigner program
[email protected] /* */
24/07/2012