Страница 50 из 62
Els dos homes se’l van quedar mirant.
- Tots aquests detalls no els diuen res? -va preguntar Poirot.
- Absolutament res -va contestar francament monsieurBouc.
- I a monsieur le docteur?
- No entenc res del que vostè està dient.
MonsieurBouc, mentrestant, copsant l’única cosa tangible que el seu amic havia fet observar, estava regirant els passaports. Va trobar el del comte i el de la comtessa Andrenyi i el va obrir.
- És això que voleu dir? -va preguntar-. Aquesta taca?
- Sí. És una taca de greix bastant recent. ¿Observeu bé on està situada?
- Al començament de la descripció de la muller del comte…, damunt el seu nom, exactament. Però confesso que no sé pas què pot significar.
- Us ho preguntaré des d’un altre angle. Tornem al mocador trobat en l’escena del crim. Com ja hem dit no fa gaire, hi ha només tres persones associades a la lletra «H». MistressHubbard, missDebenham i la cambrera Hildegarde Schmidt. Ara considerem aquest mocador des d’un altre punt de vista. És, amics meus, un mocador extremament car… un objet de luxe, brodat a mà, probablement a París. ¿Quin passatger, deixant a part la inicial, és susceptible de posseir un mocador com aquest? No pas mistressHubbard, una senyora molt digna, però sense pretensions, ni extravagàncies en el vestir. Tampoc missDebenham; aquesta classe d’angleses usen mocadors fins de batista, però no de la qualitat del que ens ocupa, el cost del qual segurament no baixa de dos-cents francs. Naturalment, tampoc no pot ser de la cambrera.
»Però hi ha dues dones en el tren que poden ser perfectament les mestresses d’aquest mocador. Cal veure si les podem relacionar d’alguna manera amb la lletra «H». Les dues dones a les quals em refereixo són la princesa Dragomiroff…
- El nom de la qual és Natalia -intervingué irònicament monsieurBouc.
- Exactament. Nom que, com ja he dit abans, és decididament suggestiu. L’altra dona és la comtessa Andrenyi. I ara hi ha alguna cosa que ens crida l’atenció…
- Serà a «vós»!
- Bé, doncs, a «mi». El seu nom, en el passaport està desfigurat per una taca de greix. Pot haver estat un accident, diria qualsevol. Però cal considerar que el seu nom és Elena. Suposem, doncs, que en lloc d’Elena, sigui Helena. La majúscula «H» queda convertida en una «E» i el traç final de la «H» pot convertir-se en una «e» minúscula, tot això és molt fàcil…, després la taca de greix vindrà a dissimular el retoc.
- Helena! -va exclamar monsieurBouc-. Això és una idea, malgrat tot.
- Certament, és una idea! He cercat respecte a aquesta idea alguna confirmació, per lleu que sigui…, i, finalment, The trobada. Una de les etiquetes dels bagatges de la comtessa era encara humida. I aquesta etiqueta hi ha la casualitat que està col·locada sobre la primera inicial del seu maletí de mà. Aquesta etiqueta ha estat arrencada i tornada a enganxar en un lloc diferent.
- Em comenceu a convèncer -va dir monsieurBouc-. Però la comtessa Andrenyi, segurament…
- Oh, ara, mon vieux,cal que torneu endarrera i examineu el cas des d’un angle completament diferent. Com es va intentar que aparegués l’assassinat? No cal pas oblidar que la neu va capgirar els plans del criminal. Imaginem, per un moment, que no ha nevat, i que el tren ha fet el seu camí normal. ¿Què hauria succeït, aleshores?
»El crim s’hauria descobert, amb tota probabilitat, a la frontera italiana, aquest matí, molt aviat. Moltes de les proves que hem trobat, les hauria descobert la policia italiana. Les cartes d’amenaces, les hauria ensenyat misterMacQueen; misterHardman hauria explicat la seva història; mistressHubbard hauria fet saber que un home havia passat pel seu compartiment i que va trobar un botó damunt la revista. M’imagino que només dues coses haurien estat diferents. L’home hauria passat pel compartiment de mistressHubbard abans de la una… i l’uniforme dels Wagons-Lits s’hauria trobat en algun dels lavabos.
- I això significaria…
- Vull dir que l’assassinat fou planejat perquè semblés haver estat comès per algú de l’exterior.El presumpte assassí se suposaria que va abandonar el tren a Brod, on el tren calia que arribés a les dotze cinquanta-vuit. Segurament, algú hauria topat amb un conductor desconegut en el passadís. L’uniforme hauria estat abandonat en un lloc visible per tal de demostrar ben clarament com s’havia jugat l’ardit. Naturalment, cap sospita no recauria damunt els viatgers. D’aquesta manera, amics meus, es va pensar l’assumpte, per tal que aparegués així als ulls del món.
»Però l’accident del tren ho va trasbalsar tot. Sens dubte tenim aquí la raó per la qual l’home va romandre en el compartiment amb la seva víctima tanta estona. Estava esperant que el tren es tornés a posar en marxa. Però, finalment, va comprendre que el tren no es movia.Calia improvisar ràpidament alguna cosa. Ara se «sabria» que l’assassí seguia en el tren.
- Sí, sí -digué monsieurBouc tot impacient-. Ara ho comprenc tot. Però, què ve a fer aquí el mocador?
- Tornem a l’assumpte per un camí més tortuós. Per a començar, cal observar que les cartes d’amenaces eren una mena de pantalla. Amb tota seguretat van ser tramades, en conjunt, sota la inspiració d’alguna novel·la de detectius americana. No són «reals». De fet, van destinades a la policia. Cal que ens preguntem, doncs: «Aquestes cartes, van enganyar Ratchett?». Pel que sabem, la contesta és: «No». Les instruccions que va donar a Hardman indiquen un enemic «particular», la identitat del qual coneixia prou bé. Això, naturalment, si acceptem com a veritable la història de Hardman. Però Ratchett, certament, va rebre «una» carta de caràcter molt diferent, la qual contenia una referència a la nena Armstrong, un fragment de la qual va ser trobat en el seu compartiment. Ratchett havia comprès perfectament la raó de les amenaces contra la seva vida. Aquesta carta calia que «no» es trobés. La primera cura de l’assassí fou destruir-la. Aquesta va ser la segona contrarietat als seus plans. La primera fou la neu; la segona, la nostra reconstrucció d’aquest fragment de paper.
»Aquesta nota destruïda tan curosament, calia que signifiqués alguna cosa. En el tren cal que hi hagi algú íntimament lligat amb la família Armstrong, tant és així que si s’hagués trobat aquesta nota, les sospites recaurien immediatament damunt aquesta persona.
»Ara, anem a les dues altres proves que hem trobat. Deixo de banda, per ara, el netejador de pipes. Ja n’hem parlat prou. Passem al mocador. Considerat simplement, és un indici que incrimina directament algú la inicial del qual és «H» i que va perdre, involuntàriament.
- Exacte -va dir el doctor Constantine-. Aquesta persona va adonar-se que havia perdut el mocador i immediatament va fer el que calia per tal de disfressar el seu nom.