Страница 18 из 62
- Doncs, anem cap allà -digué monsieurBouc, tot aixecant-se.
- Puc acompanyar-los? -preguntà Constantine.
- Certament, doctor. Almenys, si monsieurPoirot no hi troba cap inconvenient.
- Cap, cap -respongué Poirot.
I després d’unes quantes polideses: «Après vous, monsieur», «Mais non, après vous»,els tres homes sortiren del compartiment.
Segona part
Les declaracions
Capítol I
Declaració del conductor del vagó
En el vagó restaurant, tot estava a punt.
Poirot i monsieurBouc es van asseure junts davant una taula. El doctor es va instal·lar al capdavall del vagó.
Al davant de Poirot, damunt la taula, hi havia un pla del vagó Istanbul-Calais, amb els noms dels viatgers escrits amb tinta vermella.
Els passaports i els bitllets formaven una pila en un costat. Hi havia també paper d’escriure, tinta, ploma i llapis.
- Perfectament -digué Poirot-. Podem obrir el nostre tribunal d’investigació sense esperar més. En primer lloc, crec que serà millor de prendre la declaració del conductor del vagó llit. Probablement vós sabreu alguna cosa referent a aquest home. Quin caràcter té? És home en la paraula del qual es pot confiar?
- Tota confiança, a ulls clucs. Pierre Michel, amb quinze anys o més a la companyia. És francès, de prop de Calais. És extraordinàriament respectuós i honrat. No té, potser, una intel·ligència privilegiada, però és molt bon home.
Poirot va fer senyal d’assentiment.
- Molt bé -digué-, ara el veurem.
Pierre Michel havia recuperat la serenitat, però estava encara extremament nerviós.
- Espero que monsieurno creurà pas que hi ha hagut negligència per la meva banda -digué, mirant ansiosament, tan aviat monsieurBouc, com Poirot-. És terrible el que ha succeït. Espero que els senyors creuran que jo no hi tinc res a veure.
Un cop van haver-lo tranquil·litzat, Poirot va començar el seu interrogatori. Primerament va preguntar-li el nom, cognom i adreça; anys de servei i el temps que tenia fent aquella ruta. Aquests detalls ja els coneixia, però la rutina de les preguntes van servir per a tranquil·litzar-lo.
- I ara -afegí Poirot- expliqui’ns els esdeveniments d’anit passada. ¿Quan es va retirar misterRatchett a descansar?
- Gairebé immediatament després de sopar, monsieur.És a dir, abans de sortir de Belgrad. Va fer el mateix la nit abans. Va dir-me que li preparés el llit mentre sopava, i un cop va haver sopat es va ficar al llit.
- Va entrar algú, després, al seu compartiment?
- El seu criat, monsieur,i aquell senyor jove que és el seu secretari.
- Ningú més?
- No, monsieur,almenys, que jo sàpiga.
- Perfectament. ¿I això va ser la darrera cosa que vostè va veure o sentir d’ell?
- No, monsieur.Vostè oblida que va tocar el timbre cap a la una menys vint…, tot seguit després d’haver-nos aturat.
- Què va passar exactament?
- Vaig trucar a la porta, però ell va cridar des de dins que s’havia equivocat.
- En anglès o en francès?
- En francès.
- Quines paraules va dir, exactament?
- Ce n’est rien. Je me suis trompé.
- Perfectament -digué Poirot-. Això es el que jo vaig sentir. I després d’això, vostè va marxar?
- Sí, monsieur.
- Va tornar al seu seient?
- No, monsieur.Primerament vaig anar a atendre una altra crida que van fer.
- Ara, Michel, li faré una pregunta important. ¿On es trobava, vostè, a un quart de dues?
- Jo, monsieur? Era en el meu petit seient al capdavall del passadís.
- N’està segur?
- Mais oui…,a menys que…
- Què?
- Vaig anar al vagó del costat, el vagó d’Atenes, per parlar amb el meu company. Comentàvem la nevada. Va ser poc després de la una. No puc dir-li-ho, exactament.
- I quan va retornar?
- Va trucar un dels meus timbres. Ho recordo perfectament i en vaig parlar amb vostè. Era la dama americana. Va trucar seguit diverses vegades.
- Ho recordo molt bé -digué Poirot-. I després, què?
- Després, monsieur? Vaig presentar-me a la trucada de vostè i li vaig servir l’aigua mineral. Aleshores, aproximadament una mitja hora més tard, vaig fer el llit d’un dels altres compartiments, el del jove americà, secretari de misterRatchett.
- ¿ MisterMacQueen era sol quan va anar a fer-li el llit?
- El coronel anglès del número quinze era amb ell. Estaven tots dos asseguts, parlant.
- ¿Què va fer el coronel un cop va haver-se acomiadat de misterMacQueen?
- Se’n va tornar al seu compartiment.
- El número quinze és tocant al seu seient, oi?
- Sí, monsieur,és el segon compartiment a partir del final del corredor.
- El seu llit, ja era preparat?
- Sí, monsieur.Vaig preparar-lo mentre el coronel estava sopant.
- A quina hora passava tot això?
- No puc dir-li-ho exactament, monsieur.Però segurament no passava molt de les dues.
- I després?
- Després vaig seure en el meu seient fins al matí.
- No va tornar una altra vegada al vagó d’Atenes?
- No, monsieur.
- Potser va adormir-se?
- No ho crec pas, monsieur.Com que el tren no es movia, em va impedir de fer-ho, com tinc per costum.