Страница 12 из 62
- I si no ho resolc?
- Ah!, mon cher!-La veu de monsieurBouc es va fer clarament afalagadora-. La conec, la vostra fama. He sentit parlar dels vostres mètodes. Aquest és un cas fet a mida per a vós. Investigar els antecedents de tota aquesta gent, descobrir llurs bona fides…,tot això demana molt de temps i grans molèsties. M’han dit amics meus que us han sentit dir sovint a vós que per a resoldre un cas només cal seure en una butaca i pensar. Feu-ho d’aquesta manera. Interrogueu els passatgers del tren, examineu el cadàver, examineu les impressions digitals que pugui haver-hi i…, bé, tinc fe en vós! Jaieu i penseu. Utilitzeu, com ho dieu?, les cèl·lules grises del vostre cervell… i tot s’aclarirà!
Va inclinar-se mirant amb afecte el seu amic.
- La vostra fe m’emociona, amic meu -li respongué Poirot, tot torbat-. Com dieu molt bé, aquest no serà pas un cas massa difícil. Jo mateix, ahir a la nit… Però no parlem d’això, ara. De debò, el problema m’intriga força. No fa gaire estona estava jo pensant que ens esperaven moltes hores d’avorriment, mentre estarem deturats aquí. I de sobte… em cau un problema als braços.
- Així, accepteu? -va preguntar monsieurBouc, impacient.
- C’est entendu.M’ocuparé de l’afer.
- Perfectament. Tots estem a la vostra disposició.
- Per començar, m’agradaria tenir un pla del vagó Istanbul-Calais, amb una llista dels viatgers que ocupen els diferents compartiments; també m’agradaria d’examinar llurs passaports i llurs passatges.
- Michel us proporcionarà tot el que demaneu.
El conductor del vagó llit va sortir del compartiment.
- Quins altres viatgers hi ha al tren? -va preguntar Poirot.
- En aquest vagó, el doctor Constantine i jo som els únics viatgers. En el vagó de Bucarest viatja un senyor vell que és coix. És molt conegut del conductor. A més, tenim els vagons de passatgers ordinaris, però aquests no ens interessen, ja que van quedar incomunicats amb la resta del tren, després d’haver-se servit el sopar ahir nit. Davant el vagó Istanbul-Calais, només hi ha el vagó restaurant.
- Sembla, doncs -digué Poirot lentament-, que haurem de cercar el nostre assassí en el vagó Istanbul-Calais. -Va girar-se cap al doctor-. ¿No es això el que vostè insinuava?
El grec va assentir amb el cap.
- Mitja hora després de mitjanit va començar la tempesta de neu. Des d’aleshores, ningú no va poder abandonar el tren.
- L’assassí segueix, doncs, entre nosaltres… -digué solemnement monsieurBouc.
Capítol VI
Una dona?
- Primerament -digué Poirot- m’agradaria de parlar amb el jove misterMacQueen. Ens pot donar informacions molt valuoses.
- Certament -respongué monsieurBouc.
S’adreçà al chef de train.
- Digui al senyor MacQueen que tingui la bondat de venir aquí.
El cap del tren sortí del compartiment.
El conductor va tornar amb una pila de passaports i de bitllets. MonsieurBouc va agafar-los.
- Gràcies, Michel. Retorni al seu lloc. Més tard ja li prendrem declaració.
- Està bé, monsieur.
I va sortir del compartiment.
- Després d’haver vist el jove MacQueen -digué Poirot-, potser el doctor tindrà l’amabilitat d’acompanyar-me al compartiment de l’home assassinat.
- Certament.
- I després que haurem acabat allà…
En aquell moment va retornar el chef de trainamb Hector MacQueen.
MonsieurBouc va aixecar-se.
- Estem una mica encongits, aquí -digué bromejant-. Segui al meu lloc, misterMacQueen. MonsieurPoirot seurà davant de vostè.
I va girar-se cap al chef de train.
- Faci sortir tothom del vagó restaurant -li digué- i deixi’l lliure a la disposició de monsieurPoirot. Voldreu prendre les declaracions, allà, mon cher?
- Trobo que serà el més convenient -respongué Poirot.
MacQueen passejava la seva mirada de l’un a l’altre, però no podia seguir ben bé llur ràpid francès.
- Qu’est-ce qu’il va?-va començar de dir amb treballs-. Pourquoi?
Poirot li ordenà amb gest enèrgic de seure en el racó. MacQueen va obeir i va començar una altra vegada:
- Pourquoi…?-De sobte va llançar-se a parlar en la seva llengua-. Què passa en el tren? ¿Ha succeït quelcom?
Poirot va fer un gest afirmatiu.
- Exactament. Ha succeït quelcom. El seu amo, misterRatchett, és mort!
La boca de MacQueen deixà anar un xiulet. Exceptuant una certa lluïssor en els ulls, no va donar cap senyal d’emoció o de disgust.
- Finalment, han pogut amb ell -es limità a dir.
- ¿Què significa, exactament, aquesta frase, misterMacQueen?
MacQueen va titubejar.
- ¿Creu, vostè, que misterRatchett ha estat assassinat? -preguntà Poirot.
- No ha estat assassinat? -Aquesta vegada MacQueen va demostrar sorpresa-. De debò? -digué lentament-. Així ho he cregut. ¿Vostè vol dir que ha mort mentre dormia? Justament el vell era molt fort, era molt vigorós.
- No, no. La seva suposició és exacta. MisterRatchett ha estat assassinat. Apunyalat. Però tinc curiositat de saber per què vostè estava tan segur que l’haguessin assassinat.
MacQueen titubejà, novament.
- Parlem clarament. Qui és vostè exactament? I on vol anar a parar?
- Jo represento la Compagnie Internationale des Wagons-Lits. -Va fer una pausa i afegí-: Sóc detectiu. Em dic Hercule Poirot.
Si Poirot esperava produir efecte, va quedar decepcionat. MacQueen només va dir:
- Ah, sí? -I va esperar que continués.
- Potser coneix el meu nom.
- Sí, em sembla d’haver-lo sentit, però em creia que era el d’un modista.